La Laura i en Joan
en una recerca accelerada

16

La Laura i en Joan
en una recerca accelerada

SINCROTRÓ

Portada on es veu a la Laura i en Joan a les instal·lacions del sincrotró. En Joan porta una cartolina amb el logo d'ALBA.

Pàgina 2 i 3

Autor:
Josep M. López Madrid

Il·lustració:
Montse Español

Edició:
Xavier Gómez Cacho

Coordinació del projecte:
Eloi Carbonell

Disseny i maquetació:
Jordi Sales

Correcció:
Maria Carbó

Assessorament:
Ramon Pascual, PresidentdelaComissióExecutivad'ALBA.
Comitè editorial:
Josep Maria Martorell i Rodon, Iolanda Font de Rubinat, Olga Alay, Salvador Maturana i Joan Callarisa.

© 2011 Jose M. López Madrid, sobre el text
© 2011 Montse Español Rodié, sobre els dibuixos
© 2011 Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Coneixement
Secretaria d’Universitats i Recerca
Direcció General de Recerca, sobre l’edició

Dipòsit Legal:
B.39009-2011

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 de Creative
Commons, si no s’hi indica el contrari. Se’n permet la reproducció, distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada sempre que se’n citi el titular dels drets (Josep M. López Madrid, Montse Español Rodié, Generalitat de Catalunya) i que se’n faci un ús no comercial. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Impressió:
Novoprint.

La Laura i en Joan
en una recerca accelerada

SINCROTRÓ

text de Josep M. López Madrid
il·lustracions de Montse Español

Pàgina 4 i 5

Era un dissabte de finals de maig, i la Laura es trobava amb la seva colla del cau complint una missió: buscant aigua estancada per no donar ales al mosquit tigre, és a dir, per eliminar aigua estancada del lloc on poden néixer les seves larves. Tot d’una va fer un bot i el cap li va anar a parar de dret contra un fanal.

—Ai, ai! Quin cop que m’he fumut. Serà possible! —va exclamar la Laura, mentre un prominent bony s’instal·lava al seu front.

—Noia, és que has fet un bot que semblava que et volguessis menjar el fanal.

—De fet, Biel, una mica sí que se l’ha menjat —va bromejar l’Abidine, un altre company escolta—. Però per què has fet aquest salt?

—És que m’ha sonat el mòbil que tenia amb vibrador a la butxaca del darrere, i m’he espantat! Per un moment m’ha semblat com si m’hagués entrat un bitxo no identificat a la butxaca dels pantalons.

—Però què fas amb mòbil? Si no en podíem portar.

—La Laura sí, ella és l’única que té permís per si la necessiten urgentment perquè participi en alguna recerca —va explicar l’Ainhoa a en Biel.

La Laura i els seus companys del cau estan en una zona verda amb edificis al costat. La Laura parla amb en Biel al costat d'una farola, tenen dos companys parlant al darrere.

Pàgina 6 i 7

—Era una trucada, però amb l’ensurt i el cop no he estat capaç d’agafar-la. M’han deixat un missatge al contestador. Vejam que diu... Ostres! Podrem investigar al Sincrotró! Podrem investigar al Sincrotró! —va començar a cridar la Laura tota emocionada, mentre anava a buscar corrents en Rafel, el seu cap de colla per explicar-li-ho.

L’emoció de la Laura no era exagerada, no cada dia es podia investigar al Sincrotró. A més, feia tan poc que l’havien inaugurat, n’havia sentit a parlar tant. Gairebé l’estrenarien!

El Sincrotró era una espècie de laboratori gegantí, una instal·lació colossal que generava un tipus de llum molt especial, la llum de sincrotró, que és milions de vegades més intensa que la llum del Sol. Amb aquest feix de llum tan potent es poden investigar moltes coses, ja que depenent del que s’hagi d’estudiar l’equip de recerca en qüestió pot seleccionar el tipus de llum que necessita.

La Laura va estar de sort, perquè en Rafel havia quedat per fer un treball amb un company de la seva universitat, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que és molt a prop del Sincrotró, així que es va oferir per portar-la fins allà.

—Moltes gràcies per portar-nos-hi, Rafel! Vaig a trucar a en Joan per explicar- li-ho i dir-li que en un tres i no res el passarem a recollir.

La Laura mira al mòbil molt contenta, amb un nyayo al cap. A darrera hi té dos companys del cau. En Rafel obre el cotxe amb la clau, la Laura està al seu costat.

Pàgina 8 i 9

En Joan era amb la Irene, l’Ona i en Martí, unes companyes i un company de classe, i les seves famílies visitant les mines prehistòriques de Gavà, i li va costar apaivagar el crit d’emoció que li va sortir de l’ànima en sentir la nova recerca en la qual havien de col·laborar.

—És una instal·lació científica fabulosa! Ja ho veureu, té forma de cargol gegant —va dir en Rafel.

—Em sembla que fa uns cent vint metres de diàmetre i vint-i-sis mil metres quadrats. Quina sort que teniu, de poder investigar a l’Alba! —va dir el seu amic, que també havien recollit pel camí.

—I qui és l’Alba aquesta? —va preguntar innocentment en Joan, ja que encara no havien tingut un moment d’intimitat perquè ell i la Laura poguessin posar en marxar els poders màgics.

—Però com pot ser que no sapigueu que al Sincrotró li van posar de nom Alba? —va dir l’amic d’en Rafel.

—És que la Laura i en Joan tenen un petit secret, ara, que em sembla que no ens l’explicaran. Tenen poders màgics i es poden transformar en una investigadora i un investigador de debò —li va explicar en Rafel, a qui la Laura havia explicat que havien fet la promesa de guardar el secret.

—Que fort! A mi també m’agradaria tenir-ne.

—No n’hi ha per a tant —va voler treure importància fent broma en Joan—. Ens podem transformar en una investigadora i un investigador de qualsevol disciplina científica però només per quaranta-vuit hores.

—Quina enveja que em feu —va voler canviar de tema en Rafel, que no volia que el seu amic aclaparés els dos infants perquè li expliquessin el secret dels poders màgics—. A nosaltres encara ens queden uns anys d’estudiar a la universitat per poder tenir la possibilitat d’investigar al Sincrotró Alba.

—Tranquil, Rafel, que farem fotos perquè us pugueu anar fent a la idea —va bromejar la Laura, i va fer que tots es posessin a riure.

—No s’ho creuran quan ho expliqui a la universitat: una noia de la meva colla investigant al Sincrotró —va dir amb orgull el cap de la colla escolta de la Laura.

—Sabeu per què li van posar de nom Alba? Perquè «alba» és el nom de la primera llum del matí, i en llatí vol dir ‘blanc’, i ja sabeu que la llum blanca conté tota la gamma de colors.

Tothom va estar d’acord que no podien haver posat un nom més ideal al Sincrotró; el viatge arribava a la fi. La Laura i en Joan es van acomiadar dels dos nois amb la promesa que els explicarien fil per randa tota la recerca en la qual participarien.

Abans d’entrar al Sincrotró, però, calia que activessin els poders màgics.

En Joan i la Laura estan dins el cotxe amb en Rafel i el seu amic.

Pàgina 10 i 11

—Unim les nostres energies! —van dir les quatre vegades necessàries perquè s’activessin els poders.

—Estic tan emocionada, Joan...

—Però si encara no saps ni què investigarem, Laura.

—M’és igual! Tu saps què és poder investigar en una instal·lació que genera font de llum de sincrotró? Recorda que els electrons van donant voltes a aquest cargol gegantí fins que arriben a gairebé la velocitat de la llum, i després els grups de recerca utilitzen la llum que emet per a les seves investigacions.

—Ara em diràs que de ben petita ja havies demanat un sincrotró per Reis, oi? Si no existien —va dir en Joan per picar-la, però també estava molt emocionat de poder investigar al Sincrotró.

—Seràs ase! Mai no ho vaig demanar per Reis, ni m’ho va cagar el tió, però que sàpigues que el primer sincrotró per produir llum ja va començar a funcionar el 1977 als Estat Units.

—Que només feia broma! T’imagines un senyal de trànsit dins el tub del sincrotró que posi «Prohibit circular a més velocitat que la llum»? —va dir en Joan, cosa que va fer riure la Laura.

—Renoi, però haurien de fer els senyals molt grans, si no qualsevol els veu a tres-cents mil quilòmetres per segon —li va respondre la Laura, seguint-li la broma.

En Joan i la Laura es donen les mans per activar els seus poders. Es troben davant un edifici semicircular de vidre. En Joan li posa una mà a l'esquena de la Laura, pensant amb un senyal que posa: 300.000 km/seg.

Pàgina 12 i 13

Quan van entrar a recepció, de seguida els van conduir al despatx de direcció, on els va atendre en Manel, el director del Sincrotró Alba, i l’Elena, la sotsdirectora, que els van explicar el problema que tenien:

—Us hem demanat ajuda perquè hi ha quatre grups de recerca que estaven investigant amb la nostra llum de sincrotró i s’han quedat mig penjats.

—La meitat han aconseguit arribar a l’aeroport del Prat, però els altres, a causa d’un núvol de cendra volcànica, no han pogut agafar l’avió per venir.

—I ens han demanat ajuda perquè com que tenim tot l’any ple de grups de recerca que volen experimentar amb la llum de sincrotró, no poden endarrerir les seves recerques aquí.

—Així que, com que sabem que sou molt bons i polivalents, primer us hem trucat a vosaltres. Quan escolliu la recerca en la qual col·laborareu intentarem aconseguir personal per a les altres recerques —va explicar l’Elena, mentre la Laura i en Joan s’omplien d’orgull.

—I de què tracten
les recerques que
necessiten personal
investigador?

—Com us deia en són
quatre, i podeu triar la que
vulgueu. Però ara m’heu de
perdonar, l’Elena us ho acabarà
d’explicar tot perquè jo haig de marxar: tinc
una reunió amb el comitè d’experts, que decideix quins
projectes d’investigació poden fer servir l’Alba per a les seves recerques.

—Hi ha un comitè de persones expertes que decideixen si els grups de recerca que ho demanen poden emprar l’Alba i per quant de temps —els va explicar abans que els donés temps a preguntar-ho—. Així doncs, podeu escollir entre una recerca que estudia una malaltia, un nou medicament, una de nous materials o una de geologia que estudia els meteorits.

—La dels meteorits! —van decidir a l’instant els dos infants.

—Hem vist que estaven descarregant un imant enorme, ben bé devia fer més d’un metre de llargada. Per a què el necessita el sincrotró? —va dir en Joan.

—Exactament és un electroimant d’un metre i mig de llargària.

—Continuo sense veure per a què es necessiten els imants —va insistir el noi.

—Pensa-hi una mica, Joan. El sincrotró és ple d’electrons que van donant voltes i es van accelerant fins a la velocitat de la llum, però necessitem els imants perquè fan que la seva trajectòria es corbi i emetin la llum cap endavant.

—O sigui que els imants són una mica com el volant dels cotxes.

La Laura i en Joan parlen amb en Manel i l'Elena asseguts en una taula. L'Elena té un paper escrit a les mans. Mapa de les instal·lacions del sincrotró.

Pàgina 14 i 15

Mentre anaven caminant per les instal·lacions del Sincrotró, l’Elena acabava de posar al dia la Laura i en Joan sobre el funcionament de l’Alba.

—Renoi, que fresquet que s’està.

—Perquè el sistema funcioni correctament cal que estigui tot l’any a vint-i-tres graus, a l’estiu, tot i que l’ideal serien vint-i-cinc graus. Ja s’agraeix, però a l’hivern...

—I amb un bon microscopi no en tindríem prou per fer les observacions de
les roques que es van formar després de l’impacte del meteorit?

—Amb els microscopis es poden veure coses petites com les
cèl·lules, però penseu que cada cèl·lula està composta de moltes
parts.

—I l’estructura d’aquestes parts, formades per molècules i
àtoms, és el que s’ha d’estudiar amb llum de sincrotró.

—Ara ho entenc: la mida a la qual s’han d’estudiar és més i més
petita, així que només amb la llum de sincrotró podem estudiar
els àtoms i les molècules —va dir la Laura.

—Efectivament. Igual que els microscopis serveixen per observar les
cèl·lules, amb la llum de sincrotró podem veure les estructures que són
encara més petites.

El dia va passar en un tres i no res. Només poder visitar
el Sincrotró era tot un esdeveniment, però imagineu-vos poder
investigar-hi. Per no perdre temps, ja que el grup de recerca
en geologia només disposava fins a l’endemà per dur a terme
les seves observacions, van convidar la Laura i en Joan a
dormir on s’allotjava el grup, un hotel molt proper al
Sincrotró Alba, així no perdrien temps en els
desplaçaments.

L’endemà ben d’hora, tothom a la feina.

—Mira el canó que dispara els electrons dins l’anella del sincrotró.

—Que guai! Aquí comença tot el procés d’acceleració.

—Exacte. Llavors, a l’anella de dos-cents setanta metres de forma circular els electrons es va accelerant fins que arriben a gairebé la velocitat de la llum.

—És al·lucinant, oi?

—Ja tinc ganes de fer observacions. Té tanta qualitat la llum d’aquest microscopi gegant...

—No només això, pensa que la llum que emet va des de la llum visible fins a la zona dels raigs X, que és invisible per a nosaltres.

—Llavors, aquests electrons que van donant voltes a tota màquina emeten la llum de sincrotró?

—Quan van a tota velocitat els electrons emeten una llum de gran intensitat que podem fer anar cap als laboratoris, on podrem aprofitar-la per fer les observacions.

—O sigui que gairebé és com si capturéssim el flaix de la màquina de fer fotos i el fiquéssim al laboratori per il·luminar el que ens interessa investigar.

Dibuix d'un àtom i una molècula. L'Elena els hi mostra el canó a la Laura i en Joan.

Pàgina 16 i 17

L’equip de recerca en geologia amb el qual van col·laborar la Laura i en Joan estava estudiant la composició dels meteorits i de les roques que es van formar després que molts meteorits enormes xoquessin contra la superfície de la Terra, quan la Terra va començar a ser la Terra. En caure a la superfície terrestre, els meteorits van formar enormes cràters, així que observant la composició de les roques que es van formar als cràters al començament de l’existència de la Terra, l’estudi de la seva composició podria proporcionar informació sobre les circumstàncies de l’impacte del meteorit i sobre l’origen mateix dels meteorits.

—Sort que tenim el sincrotró, si no no podríem veure l’estructura d’aquestes roques.

—Tens tota la raó, si no no en podríem estudiar l’estructura.

—Ja ho pots ben dir, només en podem veure els detalls amb precisió amb la llum de sincrotró que emet l’Alba.

Tot va anar gairebé tan de pressa com la velocitat de l’accelerador de partícules, el magnífic sincrotró. Així, el temps va arribar a la seva fi, i es van haver d’acomiadar amb una forta abraçada del grup de geologia, que tot just marxava aquella nit amb avió, això sí, amb la promesa d’enviar una breu explicació de l’anàlisi de les observacions fetes amb la Laura i en Joan.

Per tornar a casa, la Laura i en Joan anaven a agafar el tren, però com que en Manel també sortia es va oferir a dur-los cap a casa.

Cinc meteorits cauen direcció el planeta Terra. La Laura i en Joan estan amb l'equip de geologia davant dos ordinadors, els quals tenen dues pantalles, una sobre de l'altre.

Pàgina 18 i 19

—Què, us ha agradat investigar amb l’Alba?

—I tant, és fascinant! —van dir els nens alhora.

—Doncs ja ho sabeu! Si voleu investigar de grans podeu estudiar física o enginyeria, a banda de química, biologia, medicina...

—Ara, que estar sempre a vint-i-tres graus em costaria una mica —el va interrompre en Joan.

—Bé, Joan, ja saps que per a això tenim un gran invent.

—Quin?

—La roba? —li va suggerir la Laura mentre els tres es posaven a riure.

—No hi ha res com posar-se o treure’s roba en funció del temps que fa, oi, Joan? —va seguir la broma en Manel—. Perquè tu no deus ser d’aquests que diuen que tenen fred a l’hivern i en comptes d’abrigar-se millor apugen els graus de la calefacció, oi?

—I ara! Jo no ho faria mai, això, que m’estimo massa el nostre planeta.

Imatge aèria de les instal·lacions del sincrotró.

Pàgina 20

els contes de

de Recerca Directa.
SINCROTRÓ

La Laura i en Joan són dos infants amb poders màgics que de tant en tant participen en recerques superinteressants... Però la maga que se'ls va aparèixer dins de la llàntia màgica del museu els va fer prometre que només els farien servir durant un parell de dies...

  1. IMMUNOLOGIA DEL TRASPLANTAMENT:
    La Laura i en Joan al servei d’una gran fita
  2. TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓ:
    La Laura i en Joan amb el gran conductor
  3. MACROECONOMIA:
    La Laura i en Joan desemmascaren la bombolla
  4. ARQUEOLOGIA DE GUERRA:
    La Laura i en Joan investiguen la guerra
  5. SINCROTRÓ:
    La Laura i en Joan en una recerca accelerada

Contraportada on es veuen les cares de la Laura i en Joan.